Etapa 25: Laguna Blanca - ASUNCIÓN (Paraguai)

Obrim els ulls ben aviat avui també. Encara que sigui una etapa de tramit, tenim que cobrir uns cinquanta kilometres fins a Clorinda. l'ultima ciutat argentina abans de passar la frontera. Després haurem de fer uns deu kilometres fins a l'aduana i quaranta dos més fins Asunción. Tampoc sabem el temps que podem perdre a l'aduana. Per tant, no podem dormint-se pel camí.

El dia és assoleiat i bo per anar en bicicleta. En alguns trams bufa el vent que com sempre emprenya molt. Però avui no sentim res. Cada kilometre és un de menys. Al migdia arribem a Clorinda. Estem suant molt i bebent molt i aqui ens aturem per menjar alguna cosa que sigui consistent. Veiem una graella de carn en un exterior d'un restaurant amb un aspecte fantastic i no ens ho pensem. Menjarem l'últim "asado" en terres argentines. I no ens ha decebut!!.

Sense deixar reposar gaire la panxa tornem agafar les bicicletes en direcció l'aduana. Però, a la poca estona de sortir hem tingut la sorpresa que una caravana de "motars" que venien per darrera ens aturen i de forma insistent ens conviden a la concentració de motos que a cinc cents metres es produia. En alla, ja hi eren molts més. Nosaltres dubtem pel temps, ja que ens falta molt per arribar a Asunción. Però, davant la seva insistencia cedim i acceptem. Era un grup numeros que s'havien replegat per esperant-se i portant-se davant els seus companys de la concentració. L'entrada ha estat espectacular. Gran quantitat de motos grans, de motoristes i acompanyants. A l'entrar i un cop s'adonen de la nostra presencia tots es posen a aplaudir-nos!!!. Uns ciclistes amb una trobada de motars!!!. Harley Davinson, Honda, Suzuki, Yamaha totes de gran cilindrada eran algunes de les motos que es podien veure. Tots amb vestimenta motera i celebran amb cervesa i menjar la seva primera trobada. Encara no haviem baixat de les bicicletes que els organitzadors ens venien a saludar i donant-se la benvinguda. També la resta de participans. Nosaltres alucinats!!!. Ens oferien de tot. Hem pres cervesa amb ells i com no, ens hem fet fotos. A tots ens agraden les motos, però en especial el Toni DB un "motar" convertit a cicliste aquests dies és el que més impactat ha quedat. Fins i tot havia una moto com la seva!!!. La imatge més curiosa ha estat nosaltres admiran les seves motos grans, relluents i ben guarnides i ells observen en grup les nostres bicicletes, carros i interesant-se pels complements com el GPS i els mecanismes de les bicis i carros. Alguns d'ells són d'Asunción i quedem amb algun d'ells per veuren's en alla quan arribem. Ens acomiadem i amb els mateixos aplaudiments hem sortit del recinte.

Arribem a l'aduana i sense problemes i força rapids sortim amb el segell d'entrada al Paraguai. Ja haviem passat la frontera i nomes ens queden els ultims quaranta kilometres. Aquests kilometres els hem fet molt rapits. Tots hem anat tirant fort. Els nervis de l'arribada ens generava energia a tot el cos. A les cames més. El motars ja havien sortit de la concentració i anaven pujant. Ens passaven i tots ells ens saludaven i ens animaven. Avui no feia falta!!!. Aquests kilometres la bicicleta anava sola!!!. Seguim pedelant fort fins arribar al pont del riu Paraguai. Un pont llarg de més d'un kilometre i mig i que es troba tot just a l'entrada d'Asunción. L'Andreu s'atura pel vertigen que li provoca. Amb l'ajuda d'una pick-up el passa i després d'un temps perdut reprenem el camí.

Estem a les rodalies d'Asunción, s'esta fent de nit. Cada cop sembla que anem més rapids. Comencem a veure retols de les diferents zones d'Asunción. Això començá a ser Asunción!!!. Seguim pedelant rapid. Trobem el primer retol que anuncia el Centre de la ciutat. A tots s'ens fa un nus a la gola. Es de nit ja. Tot i així, anem molt rapids. Només ens aturen els semafors!!!. Continuem en direcció al centre. Sembla que no arribem mai. El punt i final serà la plaça de la Independencia. Tirem i tirem. El centre sembla que esta lluny. Però, nosaltres no ens aturem. Passem per carrers i algunes places. Preguntem a uns policies per la Plaça de la Independencia i ens diuen: "esta a su espalda". Ens girem i fem els ultims metres fins el monument a Juan de Salazar y Espinoza (el seu fundador). HEM ARRIBAT!!. Baixem de les bicis. Emocionats ens abracem i saltem i saltem i seguim saltan... Uns nens ens imiten amb els crits i amb els gestos... Ells no sabien que acabavem amb exit un viatge que el seu projecte havia començat quasi un any abans. De un repte personal que tots tres haviem adquirit. Que haviem fet 2.000 kms!!! en 25 etapes des d'Antofagasta al pacific de Xile, creuant el desert d'Atacama, superant els Andes i atravessant tot el Chaco central fins arribar a Asunción. Moltissimes hores a sobre de la bicicleta. Patint i gaudint d'aquest viatge que ha estat impressionant, unic, dur i emotiu i que recordarem tots tres de per vida.

VOLEM AGRAIR DE TOT COR, A TOTES LES PERSONES, AMICS I FAMILIARS, ELS COMENTARIS REBUTS. HAN ESTAT MÉS DE CENT!!. AMB ELLS HEM TINGUT UNA AJUDA MORAL MOLT GRAN QUE EN MOLTES OCASIONS NECESSITAVEM. EL VOSTRE SEGUIMENT HA ESTAT UNA MOTIVACIÓ EXTRA PERQUE DIA A DIA ANESSIM AVANÇANT. A TOTS VOSALTRES UNA ABRAÇADA MOLT FORTA.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 109,10

Kms acumulats: 1.964, 35

Temps efectiu: 05:55

Velocitat mitja: 18:44 km/h.

Terreny: Asfalt

Etapa 24: Gral.Belgrano - Laguna Blanca

Avui ens ha costat sortir del poble. L'expectació d'aquest matí ha estat superior a la que ja estem acostumats. Dependentes, conductors i vianants ens demanaven fent-se fotos junts. Nosaltres ens deixavem fer. Un cop hem pogut començar i després de la pallissa d'ahir ho hem fet fluixos, de forma distesa i relaxada. Ens entretenim més del compte pel camí i estem pensant més en l'arribada de demà que en tots els kilometres que avui encara hem de fer.

Així ens aturem a la misió Tacaaglé on una senyora ens dona a provar aranjes (pomelos). Res a veure amb els de casa. Són grans i dolços. Tota aquesta zona esta plagada d'aranjers i a la Laguna Blanca cada any entre els dies 13-15 de juliol es fa la "Fiesta del Pomelo", declarada d'interes nacional.

Més endavant trobem poblats de l'etnia "Toba". Amb ells no haviem estat i decidim passar-hi una estona. Són molt secs, seriosos però igual de receptius que els "wichis". Amb ells és més dificil conversar, però no tenim cap problema per fer el nostre reportatge fotografic. (Un cop més sense res a canvi!!!).

Hem avançat poc per l'hora que es. Per tant, decidim començar a apretar per veure si podem arribar abans de que es faci fosc a la Laguna Blanca. Avui són menys kilometres!!.

Durant el trajecte ens ha impactat el numero de guineus mortes a la carretera. Més de deu!!. Totes semblaven mortes d'aquest vespre. També alguna serp ha estat esclafada. Una d'elles l'hem trobat intentant creuar la carretera. L'asfalt es un parany per elles. Queden enganxades i no poden avançar. En aquest cas, el Toni DB l'ajudat a creuar.

Hem aconseguit arribar a la Laguna Blanca abans de que és fes fosc. Això va bé per trobar allotjament i pensar on anar a sopar. Avui es dissabte i demà acabem si no hi ha cap daltabaix. El poble esta animat i nosaltres també. Avui i des de San Pedro de Atacama no pensem en anar a dormir sino en prendre una copa. Estem contents, ens veiem demà a Asunción. Com serà l'entrada?. Com serà el final?. Parlem d'això i de tot el viatge. Comencem a fer balanç, a recordar les millors anecdotes, els personatges més "frikis" que ens hem trobat... Mentrestant, la gent esta fent temps per anar de "Boliche". Aqui la discoteca, es com a Barcelona. S'anima a partir de ben entrada la matinada. Nosaltres decidim que no podem fallar a l'últim dia. I com si fossim bons professionals anem a dormir. Demà seran els ultims cent kilometres. Entrada a Paraguai i arribada a Asunción!!!.

FITXA TECNICA:

Kms. etapa: 87,58

Kms acumulats: 1.855,25

Temps efectiu: 04:45 hores

Velocitat mitja: 18:04 kms/hora

Terreny: Asfalt

Etapa 23: Ibarreta - Gral.Belgrano

Avui com que estavem davant l'etapa més llarga hem tornat a llevar-nos a les set. Esmorzem rapit i hem començat. Als dotze kilometres deixem la ruta 81!!!. Per fi.!!! mentalment ens havia cansat molt i hem entrat a la ruta 95. Un tram que ens apropa al riu Pilcomayo que fa de frontera natural entre Argentina i Paraguai.

Als pocs kilometres observem pantanals a banda i banda de la carretera. Era evident que el paissatge havia canviat. Això, era el que esperavem veure del Chaco quan varem entrar. Les especies d'ocells i aus es multipliquen respecte les que haviem vist fins a les hores. Fins els punt, de veure yacares (cocodrils) al mig d'aquests pantanals. Veure aquests animals aprop de la carretera ha estat una sensació estranya. Però no deixa de ser el seu habitat natural. El riu Pilcomayo fa un temps i després d'un acord entre els dos governs, va ser desviat en part cap a Argentina. Lamentablement, això va comportar la mort de milers de yacares.

Aquests pantanals han durat uns cinc kilometres i el paissatge tornava al d'abans. Al migdia ja haviem acabat amb la ruta 95 . En el poble de Villa Gral.Güemes seiem per dinar i descansar. Ja portavem quasi vuitanta kilometres!!!. Iniciem la ruta 86 que va directe a Clorinda. Ultim poble d'Argentina abans de passar al Paraguai. Ho fem per una carretera de terra compactada ja que l'estan preparant per asfaltar. Són trenta kilometres. Tot i així, hem rodat força bé. No era ripio. La resta ha tornat a ser asfalt. Ja era de nit quan veiem una antena, aquest cop il.luminada i ha estat quan tots plegats hem fet els ultims esforços per avui. Al arribar, haviem fet el record de kilometres. 140 Km!!!. i només ens queden dos dies per complir amb l'objectiu!!!.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 138,30

Kms acumulats: 1.767,67

Temps efectiu: 07:23 hores

Velocitat mitja: 17,50 km/h.

Terreny: 22% terra compactada / 78% asfalt

Etapa 22: El Pozo de Mortero - Las Lomitas - Ibarreta

Avui ens hem llevat del "cuartelillo" a les 07:00 del matí. Una hora abans del que és habitual amb l'idea d'anar més tranquil. Continuem per la 81!!. Aquesta provincia de Formosa tal com ja sabiem és on es concentren més comunitats aborigens. Per tant, abans de deixar-la voliem aturant-se amb algun altra poblat com ja haviem fet uns dies endarrera.

Així, que abans d'arribar al poble de "Las Lomitas" hem tingut ocasió de entrar i coneixer una altra comunitat "wichi" anomenada Tres Pozos. Encara que els hem vist mes aturats i timids que la que haviem estat fa uns dies, no hem deixat d'estar-hi molta estona. Portem molts dies, probablement des de Salta que no veiem a cap turista, ni cap altra persona fora d'Argentina. I en aquesta comunitat hem coincidit amb uns nois que treballaven per una productora i que estaven fent una serie de documentals de pobles aborigens i de grups etnics per emetre'ls per un canal veneçola. Nosaltres ens hem pogut moure comodament per tot el poblat. Veritablement la constatació de que no hi ha turistes és que no hem sentit en tot el viatge la famosa cantarella de: un dolar!! un dolar!!. Després d'agrair-li's la bona acullida que hem tingut, hem continuat endavant amb la bicicleta.

A l'arribar a Las Lomitas ja era tard. Haviem fet seixanta cinc kilometres i la visita al poblat wichi ens havia enderrerit respecte el que teniem programat per avui. No ens quedava molt de sol per avançar i decidim que no havent descansat cap dia en El Chaco, (des de San Antonio de los Cobres al baixar del Andes va ser l'ultim dia), fer un descans de migdia que aprofitem per desplaçant-se en bus noranta kilometres, des de Las Lomitas fins Ibarreta.

Ibarreta és un poble gran. Estem amb un hotelet força maco venint d'on venim i a sobre descansats. Ens queden tres dies!!!. Demà haurem de tenir present en tot moment el nostre crit de guerra. Sobre tot allo de la paciencia. Tindrem l'etapa més llarga del nostre viatge!!!.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 65,20

Kms acumulats: 1.629,37

Temps efectiu: 03:47 hores

Velocitat mitja: 17,23 km/h.

Terreny: Asfalt

Etapa 21: Ingeniero Juarez - El Pozo de Mortero

El dia d'avui ha començat com el varem deixar ahir. Per la mateixa carretera, amb el vent fort de cara, amb més animals morts i despres del bon resultat d'ahir, fent les mateixes series de relleus. Es la continuació d'uns dies per una ruta (la 81!!) que psicologicament ens comenca a afectar. No hi ha res que ens sorprengui. Ni tans sols la carretera!!. Aquella recta de 800 kilometres!!. Quan passem per un punt kilometric assenyalat a la carretera, la vista ens arriba al següent punt!!!.

El cami és llarg i ens parem a dinar amb un poble on una senyora particular ens ofereix el que te. Es a dir; milanesa i ous. Com no!!. Però ho agraïm una barbaritat. Continuem rapit i sentim: Antena!!!. Es el Toni DB que la divisat i es sinonim de poble. En pocs kilometres estarem en alla. Tots els pobles solen tenir una antena de comunicació que es veu a pocs kilometres abans d'arribar. El Toni DB, les divisa de lluny i això ens dona anims i l'ultima empenta per arribar als llocs.

Així, que a pocs kilometres ja arribem a El Pozo de Mortero. Un altre poble petit on no hi ha lloc ni per dormir ni per menjar. En tots els casos on no hem trobat una solució, la policia ha estat una bona ajuda. Per tant, anem al "garito" d'ells. Només hi ha un policia i ens explica que per quedant-se a dormir ni que fos en tenda de campanya hauriem de parlar amb "la intendente" que és com una alcaldesa del lloc. Ella ens dirà que podem fer i on podriem acampar. Així ho fan els gitanos quan passen per aqui!!!.

Tornem a veure el policia i acabem dormint dins el seu "cuartelillo" amb dos matalassos que tenia amb una habitació i amb els nostres sacs. Ell al vespre marxava i ens deixava al carrec de "la celda". Sort que no hi tenia a ningú!!!.

Dins el sac, pensem que hem superat un dia més. Es qüestió de temps. Ens sentim segurs d'arribar a Asunción. Ja esta més aprop. Si hem sigut capaços de superar l'Atacama i els Andes, aquesta carretera per pesada que sigui no ens farà abandonar. Només en falten quatre dies!!!.

FITXA TECNICA:

Kms. etapa: 109,70

Kms. acumulats: 1.564,17

Temps efectiu: 05:35 hores

Velocitat mitja: 19,40 km/h.

Terreny: Asfalt

Etapa 20: Juan Sola Morillo - Ingeniero Juarez

Quan ens hem llevat, intuiem tots que seria una etapa llarga i que facilment acabariem de nit. I així ha estat. Llarga, monotona i pesada. Teniem l'esperança que a l'entrar avui a la provincia de Formosa l'entorn ens canvies i ens animes. Però no ha estat així. A sobre, el vent a fet presencia en molts trams bufan de cara. Això, ens ha obligat a pensar com organitzar-nos.

Malgrat els kilometres fets, hem rodat a un bon nivell. Ha estat molt important establir relleus entre tots nosaltres. Hem establert que cada dos kilometres ens aniriem rellevant i al cap de dues series seguides (12 kilometres) ens aturavem per descansar cinc minuts. Així ho hem fet durant tot el trajecte i malgrat els kilometres fets, hem rodat a un bon nivell. Hem aconseguit posant-se tensió, regularitat, fer més kilometres i dosificar l'esforç. D'aquesta forma avui hem fet cent vint-i-tres kilometres!.

Els sorolls dels ocells també ens han ajudat a mantenint-se vius sobre la bici per poder arribar el més aviat possible al poble Ingeniero Juarez. (Un poble grandet que varem pensar que estariem bé pe pernoctar).

Els voltors sovint ens avisaven que hi havia un animal mort a la carretera. Cada dia en veiem més (vaques, cavalls, gossos, guineus...). Es un lloc amb molta fauna i la velocitat que agafan els vehicles amb aquestes rectes inacabables, sol ser tot el que dona el motor. Malgrat, que hi ha tanques de fil ferro per evitar que els animals passin d'una banda a l'altra de la carretera, els accidents es produeixen igual.

Tard però hem arribat a Ingeniero Juarez. Hem trobat un hotelet força arreglat. Sembla que podrem estar bé. Demà hem de seguir per la mateixa carretera. La ruta 81!!.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 123,60

Kms acumulats: 1.454,47

Temps efectiu: 05:59 hores

Velocitat mitja: 21,10 kms/h.

Terreny: Asfalt

Etapa 19: Dragones - Juan Sola Morillo

Seguim la ruta del Chaco Central. La carretera segueix en linia recta i plana. Practicament a l'alçada del nivell de mar. Es com si haguessin tirat una linia i per ella haguessin fet passar la carretera. L'asfalt es nou de fa un any. L'any passat tot aquest camí era de ripio. Sembla que ho hem fet bé. No se si haguessim aguantat mil kilometres més de ripio!!!.

Aquesta epoca no es de plujes i per tant, tot esta força sec. No veiem de moment, els pantanals que esperem i la carretera comença a fer-se pesada. Avui les cotorres de colors ens acompanyen per tot el trajecte.

Esperem coneixer algunes de les comunitats aborigens que viuen en aquesta zona del Chaco. Els wichis, tobas i guaranis, són alguns dels molts grups etnics que viuen a la seva forma i amb les seves costums en llocs anomenats "misiones". Actualment estan col.laboran amb el govern perque puguin tenir ajudes i una vida més facil.

Així que quan al migdia hem arribat a Morillo, hem pensat que podria ser un bon dia per coneixer els "wichis" i a la tarda ho hem fet sense deixar les nostres bicicletes. L'experiencia ha estat molt interessant i divertida. La gran quantitat de nens que sortien de les cases propies que visitavem i de les veines ens han tingut molt entretinguts. Abans de marxar i com a forma d'agraïment per l'acceptació obtinguda, hem anat a comprar bosses de galetes. Hem intentat fer una fila perque tots els nens poguessin rebre alguna galeta. Estaven molt contents i esbarats. El senyor de la casa s'encarregava de donar-les i nosaltres de posar un cert ordre. Penso que ho hem aconseguit!!! i tots els nen han rebut alguna galeta.

El dia ha estat més curt amb la bicicleta, pero intens amb la experiencia viscuda amb els wichis. Demá haurem de recuperar una mica de kilometres. Així, que hem anat a sopar (més empanades i més carn) i a dormir aviat.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 56,50

Kms acumulats: 1.330,87

Temps efectiu: 02:53 hores

Velocitat mitja: 19,60 km/h

Terreny: asfalt

Etapa 18: Embarcación - Dragones

Avui hem sortit passades les dotze del migdia. Molt tard. El Toni DB s'ha dormit i si ell no ens desperta no ho fa ningú!!!. Els mosquits que hem trobat durant la ruta 34 li han fet passar una mala nit. Així que, tenint els cent kilometres de cada dia amb menys temps, hem tingut que incrementar molt més el ritme.

Als trenta kilometres arribavem al creument de la ruta 81. Això, volia dir que al cap de quasi quatre dies deixavem tota la ruta 34 que tant perill ens suposava. En aquesta cruilla, ens tenim que aturar en el control de policia que s'hi troba permanentment en aquest punt. Tots els vehicles, persones i equipatges són restrejades en busca de droga procedent de Bolivia. Estem molt aprop d'aquest pais. Nosaltres com tots els altres controls policials que hem passat, tant a Xile com ara a Argentina només hem de respondre a les mateixes preguntes curioses dels agents sobre el nostre viatge. Un cop satisfem la seva curiositat, ens desitjen sort i ens permeten seguir endavant. Aquest cop hem estat molt privilegiats veient les cues de persones, maletes obertes i el temps que es perd.

Ara la carretera és molt més tranquila. A part dels pocs vehicles que han passat i durant el nostre pas, es fan veure i sentir molts ocells i aus a banda i banda del cami. Els arbres agafen formes i colors diferents. A la carretera s'observen animals morts que són atropellats pels cotxes durant la nit i els voltors s'encarregan de deixar-la neta durant el dia!!!. Així ho hem pogut comprovar amb una vaca!!.

A pocs kilometres d'arribar a Dragones, veiem una congregació gran de gent. Sembla que sigui algun aconteixement important. Ens dirigim cap alla. És diumenge i es celebrava una cursa de cavalls a dos. Dos carrils i dos genets. Són curses amb apostes i s'hi poden jugar molts diners. Ens diuen que aquestes competicions es fan sovint i en molts indrets d'aquesta zona. Ha estat curios veure un improvisat hipodrem i tanta gent al voltant d'ell.

Hem trobat un lloc per dormir i el mateix ha estat per sopar. Es el moment més distes per comentar i repassar la jornada. Avui, també ha estat molt positiva. Ens queda una setmana!!. El proper diumenge hem d'arribar a Asunción al Paraguai.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 96,20

Kms acumulats: 1.274,37

Temps efectiu: 04:33

Velocitat mitja: 21,70

Terreny: Asfalt

Etapa 17: Yuto - Embarcación

Ens llevem envoltats de nens que havien arribat al poble per participar en un torneig infantil de futbol. Xarrem amb ells i fem un sondeig per veure quin és l'equip de futbol preferit que tenen. Boca o River? Preguntem. Sorprenentment per aquestes provincies sembla que hi ha més aficionats de River. Això que els de Boca diuen que són la meitat més un!!!.

El nostre esport avui continua siguen la bicicleta. El nostre "tour" particular. Per tant, deprés d'esmorzar la pizza que ens va sobrar ahir al vespre, arranquem amb direcció Embarcación. Avui hem fet menys kilometres ja que hi ha molta distancia entre pobles i estirar més el dia ens hagues comportat moltes més hores sobre la bicicleta i arribar molt de nit o bé muntar la "carpa" (tenda de campanya).

El dia ha seguit ennuvolat com ahir. La carretera segueix igual de perillosa i seguim enrecordant-se d'alguns familiars de conductors de camions i autocars que continuen posant-s'ho dificil. Al cap d'alguns kilometres, creuem el riu Bermejo. L'inici del Chaco central. És un riu gran, on es pesquen peixos molt grans. Però, nosaltres seguim menjan mandarines dels seus arbres que hem seguit trobant al sortir de Yuto!!!.

Hem arribat al poble. Un poble grandet on ha resultat facil trobar un lloc per dormir. Així, com per sopar. Demà deixem la ruta 34!!.

FITXA TECNICA:

Kms. etapa: 71,60

Kms. acumulats: 1.178,17

Temps efectiu:03:52

Velocitat mitja: 18,6 km/h.

Terreny: Asfalt

Etapa 16: San Pedro de Jujuy - Yuto

Segona etapa per la ruta 34. La carretera segueix més o menys planera, amb petites pujades i baixades. Seguim pedalant per la provincia de Jujuy. Encara, que demà tornarem a la provincia de Salta. Avui el dia està ennuvolat. No volem pensar que ens plogui. No ens ho ha fet encara i tenim els dies molt justos per arribar a Asunción. També ha estat una altra jornada de més de cent kilometres a una velocitat força alta i on ja hem superat els 1.000Kms acumulats!!!.

La carretera és fa molt perillosa ja que esta molt transitada i molts camions i autocars demostran no tenir cap mirament pels ciclistes. Tot el respecte que hem tingut a les grans alçades s'ha perdut de cop. Tenim que anar molt arrambats a la vorera i en ocasions ens han fet sortir de l'asfalt!!!.

El paissatge ha seguit canviant. Hem vist molta canya de sucre i molts arbres de citrics. Tarongers i mandariners. Per tant, avui ens hem alimentat de força fruita.

El dia s'acabava i hem decidit dormir a Yuto, un poble a 7 km a l'interior des de la carretera on circulem. Així, generosos que som, avui fem 7 km extres d'anada i demà set més per tornar a la carretera. En aquest poble trobem per dormir un camping on ens ho deixen fer en un pavelló amb més de 100 lliteres totes de fusta!!! on només hi erem nosaltres!!!. Semblavem presoners jueus en el camp de concentració d'Auschwitz!!.

Però, nosaltres hem pogut sortir d'alla i un localet ens ha sorpres en donar-nos una pizza per sopar. La primera del viatge. Així, hem pogut descansar de tants "asados" de carn.

Hem tornat "al camp" a dormir i a l'espera del que ens depari dema.

FITXA TECNICA

Kms. etapa: 113,10

Kms. acumulats: 1.106,57

Temps efectiu: 05:34 hores

Velocitat mitja: 20,5 kms/hora

Terreny: asfalt

PER QÜESTIONS TECNIQUES I DE LA XARXA DE LA ZONA, EN LES DUES ULTIMES CONEXIONS NO HEM POGUT PENJAR FOTOS. TAN AVIAT HO POGUEM FER LES PENJAREM.

SALUTACIONS.

Etapa 15: Salta - San Pedro de Jujuy

Sense descans sortim de Salta. Nets, pulits i afeitats, (excepte Toni DB). Amb roba d'estiu!!. Semarreta curta i culot curt. Avui i durant dos dies entrarem i rodarem per la provincia de Jujuy. La que es troba més al nord-oest del pais i també de les més pobres. Han començat les etapes llargues en kilometres. Etapes per anar rodant i de fons. Hem de pujar quasi bé tota la carretera nº34 que ens portarà passar-la tres dies fins agafar la nº 81, que creua el Chaco Central per les provincies de Salta i Formosa en direcció a Asunción.

Una pujadeta al sortir de Salta i cap a San Pedro de Jujuy. La sortida la fem per l'autopista. No hi ha un altra opció!!!!. Tampoc tenim cap problema per circular per ella en bicicleta. Passem el peatge sense aturant-se, ja que ens donen permis per seguir endavant!!!. Al cap de quaranta kilometres s'acaba i agafem la carretera nacional nº 34.

Esperant el dia d'avui, per posant-se culot curt, els mosquits i altres "derivats" se'n adonat i ens han deixat les cames a "caldo". Sembla que no ha estat una bona idea. Potser demà haurem de tornar al culot llarg. Encara que el tinguem encartronat!!!.

Tot i aixi, el dia es de sol, caluros, i diferent. El sol es molt fort. Des de l'Atacama que no el recordavem tant intens sobre la carretera. Al migdia decidim parar al poble General Huemes per menjar alguna cosa i descansar d'aquesta calor que ens ha castigat durant tot el mati. La milanesa amb ous ferrats es el plat que trobem a tot arreu. Per tant, endavant amb ell.

Conforme arribem a San Pedro el paissatge ens va canvian. Això, es un atractiu que hem tingut en tot el viatge. Els més de cent kilometres de l'etapa ens fan arribar un altra cop de nit. Però, l'esforç d'haver-ho intentat ha valgut la pena. Ja que és un poble més gran que d'altres. Amb més serveis i per tant, un millor allotjament. Avui també ens podrem dutxar!!!.

Graellada per sopar (com sempre que podem) i a dormir. Demà nova jornada i més kilometres.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 109,8

Kms acumulats: 993,47

Temps efectiu: 05:56 hores

Velocitat mitja: 19,0 Kms/h.

Alçada actual: 607 m.

Terreny: asfalt.

Etapa 14: Sta.Rosa de Tastil - Salta

Sortim tots tres despres que el Sr.Lucho ens hagues preparat el "barrenyo" de cafe del que ja estem acostumats a prendre per aqui. Com que necessitem alguna cosa més, li agraim el cafe, peró ens anem al bar a completar l'esmorzar. (Hi ha 4 families pero tambée hi ha un bar!!!). Aixo, s'explica per la quantitat de gent que cada dia arriba al poble procedent de molts punts del nord d'Argentina, perque un "curandero" o "visionari" o "escura-butxaques"pregui davant no se quin sant pels problemes d'aquesta pobre gent i els hi tregui alguns diners.

Nosaltres, sortim amb la moral alta. Els Andes estan superats. Coneixedors que l'etapa d'avui sera tota en pla i de baixada. Així, que ens deixem caure i contemplem el fantastic paissatge, que es continuació del d'ahir. Molts "cardones", rius i "quebrades" (una vall on trancorreix un riu i passa la carretera). Passem la quebrada del Toro. Espectacular!!. Entre moltes coses que ens crida l'atenció és un cementiri per la seva ubicació o el seu entorn al mig de la quebrada. Amb tombes molt antigues i altres de mes actuals. On es dipositen flors ,creus i algun objecte personal del difunt.

Mentre estavem aturats en aquest cementiri, una parella de belges, de Bruseles, que conduien un cotxe, s'aturen. Ens diuen que ells tambe són ciclistes, pero que avui s'havien agafat un dia de descans i havien llogat un cotxe per visitar els voltants de Salta. Portaven 8 mesos recorrent des del sud, Xile i Argentina!!!!! 8 mesos!!. Varem discutir sobre tots els detalls de la bicicleta i els seus complements, així com sobre la marca dels carros que portavem nosaltres i ells. En definitiva, varem acabar fent-se fotos i pensant que NO som els unics boixos!!!. Com que nosaltres avui teniem que arribar a Salta i no tenim tants dies, continuem el nostre recorregut fins arribar a Salta.

L'entrada a Salta es d'una gran ciutat. Una avinguda que no s'acabava mai. Carrils, semafors i molts cotxes. Estavem amb una ciutat que des del primer dia a Antofagasta (Xile) no n'haviem conegut cap. Ens dirigim al centre, buscant un hotel. Avui voliem dormir bé. Menjar bé. Passejar amb tranquilitat. Veure l'ambient de nit. I aixi ho hem fet!!!. A l'arribar ha estat el més semblant del que venim fent durant tot l'any a casa.

Ha estat l'etapa més llarga. Més de cent kilometres. Pero els hem fet bé. Els ANDES S'HAN ACABAT!!!. Han estat durs, pero no inaccessibles. Tota la nostra forma fisica, l'hem tingut que posar a provar durant aquests dies. El resultat ha estat positiu. Amb ells hem acabat el segon bloc del viatge. Hem atravessat el desert de l'Atacama i hem superat els Andes. Ara nomes ens queda la tercera part de la travessa. El Chaco. Trigarem uns tres dies per arribar-hi, pero despres seran etapes llargues en kilometres i planes. Alla al final estara Asuncion (Paraguai). La nostra meta. Estem cansats pero animats. Cada cop la tenim més aprop!!!.

Dema i sense parar continuem pedelant. Seran més kilometres. Pero, aixo, ja sera dema.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 105

Kms acumulats: 883,67

Temps efectiu: 04:26 hores

Velocitat mitja: 23,6 km/h.

Alc,ada actual: 1.168 m.

Terreny: 20% Ripio / 80% Asfalt

Etapa 13: San Antonio de los Cobres - Sta.Rosa de Tastil.

Hem intentat fer com sempre, un esmorzar consistent per carregar el diposit d'energia i aixi, fer funcionar cap i cames amb més facilitat. Abans de sortir ens hem acomiadat de la persona encarregada de l'alberg i dels seus fills, la Lorena i el seu germa. No sense abans, haver-li's comprat un estel a cadascun d'ells perque puguin jugar com ho fan altres nens per aquestes contrades. L'estel es una joguina desitjada per tots ells.

Seguim amb ripio durant vint-i-tres kilometres. Però, despres ens ve per primera vegada i des de Socaire (Primera etapa andina), l'asfalt. Amb aquesta superficie comencem l'ascens de l"abra blanca" de 4.060 m. i a la poca estona, ens aturem per contemplar i deixar passar un bon ramat de llames que creuaven la carretera de banda a banda. Continuem i arribem a dalt. Ha estat l'ultim cim dels andes a superar!!!. A dalt i com moltes vegades, alguns cotxes s'aturen per preguntar-nos sobre el que estem fent. Per fent-se fotos amb nosaltres, per contemplar les bicicletes, per felicitar-nos i per desitjar-nos molta sort per la resta del viatge. Es cert. Ara si. Ja podem començar a creuent-s'ho.

Però, en el descens no sabiem el que ens esperava. Un paissatge espectacular per els milers i milers de "cardones" (cactus) que des de les voreres de la carretera es perdien entre les muntanyes. Alguns d'ells podien medir fins a quinze metres d'alçada!!.

Amb el descens perdem fins a 1.000 m d'altitud i avancem rapit. Així, que arribem a Sta. Rosa de tastil amb sol. Aquest petit poble el formen quatre families quan antigament hi havien arribat a viure dos mil persones. Malgrat la poca població actual, en ell s'hi troben dos museus i unes importants ruïnes pre-inques al seu voltant. Contactem amb el Sr.Lucho que ens havien donat el seu contacte per podent-se allotjar. Ell i la seva dona són els encarregats dels museus i encarregats de les ruïnes. Ell ens mostra unes lliteres en una habitació anexa a la seva casa que nosaltres trobem suficient per passar la nit.

Com que ens quedava una mica de sol i forces decidim visitar el complex arqueologic. Ara la pujada és a peu. Es que no en tenim prou??????. Aquestes ruïnes amb molts "cardones" pel mig estan practicament desfetes. Però la vista general d'elles i les vistes des de dalt són maques.

Dema, ultima etapa andina. Tot baixada fins arribar a Salta. Capital de la seva provincia. En tenim moltes ganes!!!.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 63,09

Kms acumulats: 778,67

Temps efectiu: 03:54 hores

Velocitat mitja: 16,20 Km/h.

Alçada maxima: 4.060 m

Alçada actual: 3.107 m

Terreny: 36,50% Ripio / 63,50% Asfalt

Dia de descans (San Antonio de los Cobres)

Ens hem despertat amb la tranquilitat que no teniem que preparar res. Que no teniem que corre. Ni amb les cames, ni amb la bicicleta i que podiem fer el que vulguessim sense preses. D'aquesta forma hem començat el dia. A tots tres, ens ha enlluarnat la Lorena. Una nena de sis anys, filla de l'encarregada de l'alberg i que per la seva simpatia ha estat victima de les nostres camares de fotos.

San Antonio de los Cobres es un poble que s'ha fet famós per ser una aturada del "tren de las nubes". Una linia que va de Salta a Socomba amb alguns trams per sobre dels 4.000 m i que passa per sobre el viaducte de la Polvorilla de 224 m. de llarg i 70 m. d'alt. Tot i així, el poble no te gaires més atractius. Per tant, a banda de l'estació de tren, les cases, la gent i sobre tot, els nens han estat el nostre entreteniment perque el dia hagi estat distret i força divertit.

Nosaltres seguim sense trobar una "perruqueria" que ens pugui afeitar. En tenim ganes, pero per cap dels pobles que hem passat, hem trobat a ningú que ens ho pogues fer. Així, que probablement haurem d'esperar dos dies més a arribar a Salta. Això si. Avui ja ens hem pogut dutxar despres d'alguns dies sense poder-ho fer.

Demà, penultima etapa andina. Tindrem un coll que superar. El "abra blanca" de 4.060 m. Però, serà l'ultim.!!!. Tenim ganes d'arribar a Salta. Final oficial de les nostres etapes andines i poder canviar el fred de l'alta muntanya per la calor.

Etapa 12: Olacapato - San Antonio de los Cobres

Avui etapa reina. És el primer que pensem quan obrim els ulls al matí. Hem de pujar el "Alto del Chorrillo" de 4.561 m. durant molts kilometres haurem de tenir paciencia amb la llarga pujada. Quan ens preparem per sortir, veiem que la roda del carro de l'Andreu esta força desinflada. Decidim canviar la camara per si estigues reventada. És la primera camara que canviem. De moment, no hem tingut cap punxada ni averia tecnica important.

El punt més alt, el tenim a trenta dos kilometres d'Olacapato. Nomes sortir ja comencem a pujar. Durant molts kilometres la pista de ripio s'enfila mica a mica. Avui encara la trobem pitjor que mai. Estem atravesant un paissatge fantastic. Moltes Llames i fins i tot una guineu andina ens passar per davant. Nosaltres concentrats, respirem a fons. La manca d'oxigen es troba a faltar. Però, mantenim tots tres una forta regularitat en la pedelada. Són els deu ultims kilometres que el desnivell es més gran. Mantenim una constant i finalment, si. Sembla que veiem un rotul verd al fons. Coneixem aquests rotuls per tots els que hem vist aquests dies als Andes. En ells s'informen del nom i l'alçada dels "altos" o "abras". (el nom dels cims). I efectivament, estavem a dalt. Haviem arribat!!!. Tots junts!!!. Ens abracem!!!. Estem molt contents i emocionats!!!. Sabem que es practicament el final dels Andes. De la seva duresa. Que tenim l'objectiu d'aquesta part principal i central del viatge aconseguida!!. Encara que ens faltin dues etapes més. Però, seran practicament de descens progressiu a excepció d'un petit cim de 4.000 m que ens trobarem demà fins que el dia següent puguem arribar a Salta.

Així, que ens fem fotos. Ens veiem feliços de pensar que només serà questió de dos dies per dir que els Andes s'han acabat!!!.

El descens del "Alto del Chorrillo" és agradable. Però no podiem perdre la concentració. Per això, hem anat posant fre a la velocitat que ens agafava la bicicleta empesa pel carro. El descens ha estat llarg. De vint-i-vuit kilometres.

Arribem a San Antonio de los Cobres de nit. Trobem una habitació comunitaria en un alberg del poble. Mentre devorem una graellada de carn (com no!!!), decidim que demà fem un dia de descans i que no agafarem la bicicleta fins dimarts!!!.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 62,18

Kms acumulats: 715,58

Temps efectiu: 06:08 h.

Velocitat mitja: 10,01 km/h.

Alçada maxima: 4.561 m.

Alçada S.Ant.de los Cobres: 3.762 m.

Terreny: Ripio

Etapa 11: Catua - Olacapato

El mateix senyor d'ahir, ens ha portat l'esmorzar (un revolti de molta ceba amb poc ou). Despres hem donat una volta rapida pel poble per observar els seus carrers, la seva gent indigena i els interiors de les seves cases. Ens hem proveit d'aigua i menjar per l'etapa que ens esperava. Era un altra etapa d'alta muntanya que seguiriem sense baixar dels 4.000 m.!!

Tot el recorregut segueix trancorrent sobre ripio. El mateix ripio fastigos dels ultims kilometres d'ahir. (de molta sorra). Coincidint amb el pas de la frontera. Aixo, vol dir que el ripio d'Argentina és bastant pitjor que el de Xile. Avui hem d'afegir el fort vent que bufa. (Per no fer-ho facil).

Superem el primer cim del dia. (l'abra de Arizaro). Despres el terreny es suavitza. Pero, mantenim l'alc,ada. La neu esta present en totes les voreres. Cap al final, el vent deixar de bufar. Cosa que notem i que ens permet avanc,ar una miqueta més rapit.

Aixi que arribem a Olacapato. Estem tots tres molt contents. Anem avanc,ant i només ens falta el dia de dema que considerem l'etapa reina. Probablement l'ultima de gran dificultat. Haurem de superar el "alto del Chorrillo" de 4.571 m. Un cim complicat pel gran desnivell que ens troberem.

Hem arribat amb sol. Important per organitzant-se amb més temps. El policia del poble ens diu on podem dormir. El senyor encarregat del lloc ens habilitar i ens preparar el sopar. Despres de satisfer-li totes les seves curiositats, ens presenta un llibre de visitants ilustres del poble!!!. Debem ser gent important!!!!. En alla deixem el nostre testimoni.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 47,42

Kms acumulats: 653,40

Temps efectiu: 04:21 hores

Velocitat mitja: 10:09 kms/h.

Alc,ada maxima: 4.320 m

Alc,ada Olacapato: 4.013 m

Terreny: Ripio

Etapa 10: Camp El Laco - Catua

La nit sembla que ha esta molt freda. Només ho sabem per la quantitat de glas que hi ha per tots els racons de la mina. Pero, nosaltres hem dormit forc,a be. Soterrats de mantes, no hem passat més fred que dies anteriors. Tot i aixi, sembla que ha glasat i molt. Quan sortim veiem grans blocs de gel i neu que ja haviem pogut trepitjar el dia anterior.

Un cop esmorzats, continuem amb la pista de ripio tots tres en direcció al pas Sico (4.060 m.). Es el pas fronterer entre Xile i Argentina. Per tant, era un dia important per nosaltres. Un punt emblematic que teniem que superar. I aixi ho hem fet!!. Hem deixat Xile. I Argentina ens ha donat la benvinguda. Per tant, és el moment de destacar i agrair l'efecte i admiració que ha mostrat tota la genta xilena que hem conegut al nostre pas. Tots ells, ens han mostrat la seva gran admiració pel que estavem fent. Aixi, que no podem fer un altre cosa que tenir-li's per sempre un gran record d'ells.

El trajecte ha transcorregut com el dia anterior a gran alc,ada. Amb fred, neu i vent. Hem pedelat durant tot el dia, sense baixar dels 4.000 m. excepte a l'arribar al poble de Catúa. Superant l'alc,ada maxima. (4.571 m.). D'aquesta forma, hem aconseguit arribar a l'objecitu final d'avui que era arribar al petit poble de Catúa. (Primer poble argenti on durmirem.).

El paissatge ens ha impactat per la seva espectacularitat com ahir. Fins arribar a la frontera hem seguit veient vicunyes i moltes llames. A partir d'aqui, sabiem que ens quedaven quinze kilometres tambe de ripio fins arribar a Catúa que ha estat molt pitjor que el que haviem passat per Xile. Molta sorra i dificil d'avanc,ar. Se'ns ha fet etern!!!.

Ha estat una jornada d'alta muntanya. Una etapa andina de comenc,ament a final. Calculem que ens queden dues més d'alt nivell i dues més de descens. L'alc,ada la notem quan volem fer un esforc més del compte. Per tant, es important mantenint-se com ara i ser prudents, ja que fins avui no tenim problemes ni de salut ni tecnics amb les bicicletes.

Catúa es un poble indigena de 46 habitants. Un dels de més alc,ada d'Argentina. (3.981 m). Quan hem arribat hem preguntat on podiem dormir. La senyora del Policia que ens podia resoldre el problema es trobava a Misa. Aixi, que hem anat a misa!!!!. Una misa dirigida per una monja que fins i tot, interpretant de forma molt "sugeneris" les seves ordenances donava de combregar. A l'acabar, la senyora del policia ens ha acomodat en un "hospedaje" on mestres, visitants... l'ocupen quan ho necessiten. Un altre senyor al sortir de misa i practicant allo que minuts abans debia escoltar, s'ofert ha donant-se de sopar. Aixi, que en la mateixa habitació, hem sopat i hem dormit. Esperant una nova dura jornada per dema.

FITXA TECNICA:
Kms.etapa: 58,25
Kms acumulats: 605,98
Temps efectiu: 05:23 h.
Velocitat mitja: 10,80 km/h
Alc,ada maxima: 4.571 m
Alc,ada Catua: 3.981 m
Terreny: Ripio

Etapa 9: Andes C.I. - Camp El Laco

La nit en una tenda de campanya als Andes, no ha estat gaire diferent a les que ja haviem passat anteriorment en el desert d'Atacama. Es a dir; molt de fred al vespre que intentavem combatre'l com podiem. El moment més dificil ha estat el mateix. Quan al cap d'unes hores, sempre teniem que sortir de la tenda ja entrada la nit a "buidar la bufeta". Aquells moments han estat sempre d'una gran "valentia".

Iniciavem el tercer dia al Andes, mentalitzats de que seria un dia complicat. Cobrir tots els kilometres que ens restaven per arribar al Camp Laco, havent vist el dia anterior, es preveia una tasca prou dificil. Per aixo, hem intentat llevar-nos més aviat del costum i obeir més que mai, el nostre crit de guerra de "paciencia, pit i collons" que el teniem que tenir present des de l'inici.

l'etapa seguin el mateix cami de ripio que quan el varem deixar ahir, ha estat un obstacle més a afegir al de l'alc,ada per poder arribar al nostre desti. Des de ben aviat hem assolit els 4.000 m. i que no hem deixat fins els final. Arriban als 4.435 de maxima fins que hem arribat al Camp Laco ja entrada la nit. Pero, tot i aquesta jornada de sacrifici, l'hem vist compensada pel sorprenent paissatge que ens hem anat trobant i gaudint de forma sobtada conforme avanc,avem els kilometres. La llacuna de "aguas calientes" i la de "Toyacto", els grups de vicunyes (animals de la familia de les llames) creuant-se pel nostre pas, han estat un premi a la nostra tenacitat, esforc, i capacitat de superació que avui hem demostrat.

Pensem que despres d'aquesta etapa, som capac,os d'aconseguir el nostre objectiu de creuar completament els Andes!!.

Arribem al Camp Laco, on ens esperava ja el Toni C. El trobem recuperat i animat a continuar la resta d'etapes junts. Ens presenta els miners encarregats de la mina Laco. Unes persones molt afables i hospitalaries. Ens donen la benvinguda, ens acullen esplendidament bé. Es mostren molt atents pel que necessitavem en aquells moments. Sopem junts, parlem d'ells, del seu pais, de la mina, de la feina dura que tenen. Al final, ens retirem a dormir amb el convenciment que el dia d'avui no haura estat tant dur com el que tenen ells tots els dies.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 58,00

Kms acumulats: 547, 73

Temps efectiu: 6:04 hores

Velocitat mitja: 9,5 km/h.

Alc,ada maxima: 4.435 m.

Terreny: Ripio

Etapa 8: Socaire - Andes C.I.

Avui les sensacions no són tan bones. El Toni C. es troba de nou amb problemes fisics. Sabem que haurem de fer la nit d'avui amb tenda. Abans d'arribar al Camp Lako. (Una mina de ferro que esta oberta durant sis mesos, pero que durant tot l'any, sempre hi ha algú de manteniment i que sabem que al cap de dos dies podrem fer nit en alla.) La decisió que es pren, és que el Toni C. ens esperi en ella i que ara esperi algun vehicle que vagi cap alla des de Socaire. Si avui en passa algun!!.

El Toni DB i l'Andreu arrenquem. Lents, concentrats en la continuació de la pujada d'ahir, que veiem que no s'acabava a Socaire. Sino que continuava. Pero, ara el camí es de ripio, amb sots, pedres i forc,a irregular. En aquestes condicions, pujem durant 16 kilometres. En canvi, aquella sensació de que estavem a gran alc,ada no la tenim de la mateixa manera que ahir. Suposem que al haver passat la nit, ens ha aclimatat una mica.

Tot i així, el temps ens passa rapit i els kilometres costan de fer. Arribem a 3.915 m. d'alc,ada maxima per despres tornar a baixar una mica. Durant el recorregut, ens trobem de cara a uns motoristes alemanys que estan viatjan per sud-america. Ens aturem tots. No es que passi molta gent per aquests camins!!. Així, que intercanviem te i fruits secs. Parlem, riem i sense voler descansem. A la nostra proposta de canviar-li's les motos per les bicis ens diuen que no!!. Per tant, hem de seguir pedelant. Ja ho sabiem.

Ja teniem la nit a sobre una altra vegada i només hem fet 35 km!!. Per arribar al camp Lako en necessitem 58 km. més que haurem d'intentar fer dema. I a sobre seguir pujant en alc,ada.!! Esperem aconseguir-ho!!.

Arribada les sis de la tarda, el protocol ja el sabem. Muntar les tendes, acondicionar els interiors i preparar el sopar. En una etapa, procurem esmorzar tot el que podem. El dinar es fruita, fruits secs, barretes energetiques i poc més. Per tant, l'hora del sopar intentem gaudir dels grans invents del menjars liofilitzats!!

Estem als Andes!!. Suposem que al vespre i a 3.830 m. d'alc,ada deu fer fred. Per tant, ens abriguem, ens posem al sac de dormir, agafem el Ipod i fins dema...

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 35:27

Kms acumulats: 489,73

Temps efectiu: 4:20 hores

Velocitat mitja: 8,1 km/h

Terreny: Ripio

Alc,ada maxima: 3.915 m.

Alc,ada Campament I: 3.830 m.

Etapa 7: San Pedro de Atacama - Socaire

Ens llevem amb la sensació d'estar forts fisica i mentalment. Aquests dos dies de descans ens han anat molt bé. Ho tenim tot apunt. Pero, ens falta acomiadant-se d'algunes persones que hem conegut aquests dies a San Pedro i sobretot per part del Toni C. que s'hi ha passat més dies.

Amb l'expectació habitual que generem per alla on passem, San Pedro no ha estat tampoc una excepció. Així, que també hem anat atraient tota l'atenció de la gent del poble mentre sortiem d'ell. En aquests moments, només ens poden identificar per una unica senyera que ens queda en el carro del Toni C. Les altres dues es troben en algun punt del desert de l'Atacama. En qualsevol cas, més es va perdre l'any 1714!!.

Aixi, que amb la satisfacció i confianc,a que ens ha donat l'haver atravessat amb exit el desert de l'Atacama, hem reempres tots tres la ruta que ens ha portat al punt de sortida dels Andes. Socaire.

Una etapa llarga que ha transcorregut per asfalt, la qual cosa és important, ja que et facilita molt més l'esforc que tens que fer al pedelar amb un carro de 40 kgs, que no pas altres superficies. Des de la primera etapa no haviem tingut asfalt.

L'etapa ha estat llarga i planera a excepció dels ultims 15 kilometres que han estat de pujada constant. En aquests ultims kilometres ens agafat la nit, el fred i l'alc,ada per primera vegada l'hem comenc,at a notar tots. Una etapa que tenia que resultar facil, ha acabat molt pesada i complicada.

A l'arribar, un senyor que baixava del bus que el portava de la mina on treballava, ens ha ofert casa seva per dormir i sopar. Ho hem acceptat i que de bé hem sopat i hem dormit!!. Dema comenc,a de veritat els Andes, les pistes de ripio, les grans alcades...

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 89,50

Kms acumulats: 454,46

Temps efectiu: 7:19 hores

Velocitat mitja: 12,20 km/h.

Terreny: Asfalt

Alc,ada a Socaire: 3.260 m.

Dies de descans (San Pedro de Atacama)

Han estat dos dies de descans a San Pedro de Atacama, que ens han servit per deixar de pensar amb els kilometres de l'endemà. També per duxar-nos, veuren's la cara... encara que la barba de tans dies o fa dificil. Menjar bé i sobre tot, dies per estar tots tres junts una altra vegada. D'aquesta forma, hem pogut començar a repassar les etapes andines que ens esperen.

El poble és molt turistic. L'atracció esta més en els seus voltants que en el seu propi poble. Així que hem gaudit de diferents fenomens que es produeixen a la zona. De matinada vem voler anar a veure els geisers del Tatio, són un tipus de fonts termals que expulsen una columna d'aigua calenta i vapor cap a l'aire, fins que el sol les apaivaga. A la tarda com els "professionals del ciclisme" varem utilitzar aquest dia de descans per fer un entrenament de quaranta kilometres entre la vall de la mort i la vall de la lluna. Impressinants formacions de roca que formen aquestes valls. El passeig va ser precios!!.

A l'acaba, hem tingut que pensar en preparar i fer-li un bon manteniment a les bicicletes. Demà comença la nostra primera etapa cap els andes en vistes a Argentina i com que els propers dies no seran com aquests, el d'avui l'acabem amb una bona graellada de carn, un bon vi del pais i una copa que ens serveix per recordar algunes de les moltes anecdotes que ja hem viscut entre nosaltres.

Etapa 6: Desert Atacama CIV - San Pedro de Atacama

Sortim de la tenda, quasi catorze hores despres de posant-s'hi en ella. Avui el fred no sembla tant intens a aquestes hores del mati. Necessitavem arribar avui a San Pedro de Atacama per no enderrerir més el viatge i no fer patir al Toni C. que sap per la nostra programació que no podem trigar més dies. (el dia d'ahir era un "comodin" que ja haviem esgotat.)

Així que, comencem el dia igual que els anteriors. Recollin, i enganxan el carro a la bicicleta per començar a pedelar abans d¡hora. El terreny es manifestan com a falsos plans, en forma de petits "tobogans". Amb el carro no agafem la velocitat adequada. Però, això ja ho sabiem. Tot i que avui estem avançant més depresa, ens sentim més debils.

Arribem a San Pedro de Atacama i ens retrobem amb el Toni C. Final del primer tram del viatge i en part de l'objectiu aconseguit.

Ara ens esperen dos dies de descans merescuts abans d'atacar els Andes!!.

FITXA TECNICA:
Kms etapa: 75,25
Kms acumulats: 364, 96
Temps efectiu: 6:56
Velocitat mitja: 9,9 km/h.

Etapa 5: Desert Atacama CIII - Desert Atacama CIV

És el matí i fem una petita prospecció a peu per veure amb el sol, si haviem enfilat el camí correcte ahir a ultima hora. Pensem que no. Reculem una mica i també descartem una altra possible pista per avançar. Decidim retrocedir els deu kilometres ultims d'ahir i agafar una pista que per la nostra orientació ens semblar que és la correcte.

Ara si, creiem que estem encarats!!. Des d'aquest punt seran més de cent kilometres pel mig d'aquesta part del desert. Des d'ahir que ja no trobem a ningú. Anem sols. La soletat del desert es fa pales amb el nostre pedelar sobre d'ell. Els kilometres costan de fer. El sol apreta sobre tot a les hores del migdia. Però no podem parar. El dia es molt curt i tampoc serveix de gaire ja que en tots aquests dies no s'ha vist un lloc d'ombre on aturant-se.

El dia s'esta acabant i avui estem de veritat molt cansats. A les 17:00h. hem decidit parar i ja sabem que no portem tot l'aigua i menjar necessari. Repassem molt bé el que portem de cada cosa per administrar-ho de la millor manera per demà. Muntem la nostra "casa" de nou amb la preocupació de que pocs kilometres haviem fet.

Les paraules entre nosaltres, els estels, el fred i per ultim el Ipod abans de dormir-nos ens fan reflexionar sobre el desert i el viatge.

FITXA TECNICA:
Kms etapa: 52, 52
Kms acumulats: 289,71
Temps efectiu: 5h.14'
Velocitat mitja: 10:54 km/h.

Etapa 4: Desert Atacama CII - Desert Atacama CIII

La nit ha estat freda. Ha glasat. Haguessim pogut sortir més aviat, però la temperatura en aquells instants ens fa retardar la sortida una bona estona.

Assolim la part més alta abans d'arribar a San Pedro de Atacama. (2.922m) amb força dificultat. Aqui a dalt i amb un camioner descansem uns minuts. Intercanviem comentaris. El seu? "vosotros si soys unos campeones". Una frase que no ens podem creure. Ens queda molt!! de immediat ens espera una baixada molt pronunciada de pocs kilometres abans d'endinsant-se a unes pistes on dificilment veurem algú. La baixada es perillosa si la volem fer rapida ja que la circul.lació amb el carro ens pot fer desequilibrar-nos facilment.

Agafem un trencant que ens permetra atravessar l'anomenat "llano de la paciencia" (108 kms). en dos dies. Tot just començar veiem diferentes pistes. Dubtem i en seguim una que pensem és la correcta. En poc més de vint minuts caurà el sol. Busquem un lloc arresarat i muntem de nou la tenda al mig del salar.

FITXA TECNICA:
Kms etapa: 54,88
Kms acumulats: 237,19
Temps efectiu: 5h.03'
Velocitat mitja:11,14 km/h.

Etapa 3: Desert Atacama CI - Desert Atacama CII

Amb molt fred, desmontem la tenda, esmorzem un cafe descafeinat amb llet condensada i una barreta energetica per continuar la marxa per la mateixa pista. A la poca estona, ens apareix el vent. Bufa fort i de cara. Amb això no hi pensavem.

Seguim pujant amb el suport d'alguns camioners que segueixen animant-nos. Algun d'ells s'aturen a donar-nos aigua, platans, bosses de patates... Bebem i carreguem més aigua que ens van donan. Fins i tot, un bido de 5l!. Alguns d'ells ens tenen controlats. No eran tres? ens deien. És el segón dia que ens veuen circul.lar per aquesta pista.

Cap al migdia, fem un "break" per menjar-nos alguna barreta energetica més, que ens ajudi a soportar aquesta calor i ens dongui energies per completar l'etapa.

Pel camí deixem amb unes escombraries 11 ampolles d'aigua d'1'5l. buides de quasi dos dies!!.
S'acosta l'hora de pensar en parar i muntar de nou la tenda. A les 17:45h. el sol cau rapit i el fred es fa sentir amb la mateixa rapidesa.

El sopar es delicios!!. un plat de fideos que ens senta fenomenal. Un cop hem acabat, ens parlem un al altre des de la tenda. El fred no ens permet seguir la tertulia a l'aire lliure.!!. i el Ipod ens acompanyar en el son. Demà serà un altra dia.

FITXA TECNICA:
Kms etapa: 50,78
Kms acumulats: 182,31
Temps efectiu: 5h.12'
Velocitat mitja: 9,78 km/h.

Etapa 2: Baquedano - Desert Atacama CI

Sortim ja per endinsant-se cap al desert de l'Atacama i amb la decisió del Toni C. de tirar endavant, malgrat tenir la ferida poc cicatritzada del dia anterior. Carreguem cadascu de nosaltres set ampolles de litre i mig d'aigua al carro. Només ens falta que puji algú a sobre!!!.
La sortida de Baquedano es sembla a la d'Antofagasta. Pujada constant d'uns 12 kms circulant per una pista de sal i magnesi compactat.

Al cap de 8 kms. El Toni C. davant el fort dolor, decideix tirar endarrera. Acordem veuren's al cap d'uns dies a San Pedro de Atacama. Ell agafarà un bus que el portarà directament en alla. Repartim el material comú que duia ell i entre nosaltres dos seguim endavant.

El recorregut segueix pujant. El terra és bo, malgrat els bonys de la pista. De tant en tant, passan camions que van i tornen del salar i que ens saluden amb la bozina o bé amb la ma, donant-nos anims i empenyent-nos moralment per poder superar, aixi, aquestes pendents cada vegada més pronunciades.

Nosaltres ens hem trobat fisicament bé. Tampoc hem tingut cap incidencia mecanica i ara ens disposem a comprovar el fred de la nit del desert.

FITXA TECNICA:
Kms etapa: 59,10
Kms acumulats: 131,53
Temps efectiu: 4h.57'
Velocitat mitja: 11,94 Km/h.

Etapa 1: Antofagasta - Baquedano

Amb molta concentració i un cop ben esmorzats, treiem les bicicletes al carrer i enganxem els carros. Molta expectació de la gent que transita per aquell moment pel carrer. Nosaltres semblem ja preparats per arrancar. Ens mirem tots i al crit de "guerra" -pit i collons- iniciem l'aventura. Ens esperen aproximadament 2000 km. per endavant!!!.

La sortida des d'Antofagasta ja és d'una pujada llarga i continua. A un bon ritme anem fent, davant les mirades atonites de camioners i conductors que ens van passant i creuant. Al cap de 15 km, podem respirar i posar les bicicletes rectes. A les boreres ens trobem moltes creus de persones mortes per accident de transit que anem deixant endarrera.

Ens aturem davant el "heladero del desierto". Un senyor que porta 21 anys venen gelats amb "cucurutxo" set dies a la setmana a tots els camioners i conductors que van i tornen de les mines. Són realment bons!!.

El paissatge és desertic i muntanyos on hi ha moltes mines que exploten basicament el coure. Passem per la linea del Tropic de Capricorni i arribem a Baquedano.

Són les 16:55 h. Han estat quasi 75 Kms. superan un desnivell de 1075 m. Hem cobert ja la primera etapa. Estem en bones condicions a excepció del Toni C. que alguns problemes d'ensetament en les cames ens fa pensar amb ell per l'endemà.

Baquedano es un poblet petit, miner i amb pocs serveis. No trobem lloc per dormir. Una senyora ens permet fer-ho a l'oficina de correus amb els nostres sacs de dormir. Es hora de descansar!!

FITXA TECNICA:
Kms etapa: 72,43
Kms acumulats: 72,43
Temps efectiu: 5h.13'
Velocitat mitja: 13,89 Km/h.

Antofagasta

Dia de descans i preparatius per començar a pedelar demà. Hem obert les caixes i hem muntat les bicicletes i els carrets. Tot ha arribat bé i en bon estat. Excepte una petita perdua d'oli que hem pogut observar a la caixa del Toni C. i que pot semblar que vingui de la suspensió. Aparentment sense importancia.

El temps es bo. Una mica d'aire fred, però amb sol. Per tant, ho hem aprofitat també per fer una visita per Antofagasta, pels seus carrers principals, places i port. Hem donat una volta pel mercat del peix i hem observat pelicans i lleons marins...

La diferencia horaria entre Catalunya i Xile és de sis hores menys en aqui. Per tant, hem vist el partit de "la roja" a les 14:45 hores per un canal argenti i amb una retransmissió quasi tant poc apassionada com els de "cuatro"!!. A l'acabar el partit, semblava que podriem sortir al carrer tranquils, quan tot just a 50 metres de l'hotel, uns crits i una bandera onejant des d'un balcó ens han fet aturar. Era la Casa d'Espanya. Des d'alli ens conviden a pujar-hi. Ara no. Però, unes hores més tard, els "Tonis" ho han fet siguent rebuts amb "honors" pel consul espanyol.

Demà, primera etapa!!.

Vols

Antofagasta!!. Segona ciutat més gran de Xile. Pensavem que no arribariem!!. Han estat 29 hores de vols i estades en aeroports!!. Un vol llarg de 13 hores ens ha portat des de Barcelona fins a Buenos Aires amb el convenciment d'haver volat amb una lamentable companyia. (cap pel.licula, res de musica... cap cervesa!!). Un cop en alla, la boira ens ha endarrerit sis hores l'enllaç cap a Santiago de Xile. I encara sort, ja que no estava confirmat el que puguessim sortir d'aqui avui.

Així, que hem tingut temps de coneixer a fons aquest aeroport, d'una de les capitals més importants del món. Trist aeroport que davant l'incredulitat nostra, ens confirmaven que no hi havia cap banc, ni restaurant i només algunes "confiterias" (petits punts de venda d'entrepans).

Un cop ens confirman la sortida i abans d'arribar a Santiago de Xile, podem gaudir d'unes vistes aerees fantastiques de la serralada dels Andes. Uff!!. Per qui al mig hem de passar en bicicleta??. Però, no volem deixar-nos intimidar!!.

Ens trobem a l'aeroport de Santiago i part del nostre equipatge aturat, esperant ser recollit per nosaltres. Ningu ens havia dit res!!. Haviem facturat fins Antofagasta!!. Però, ho mirem positivament. L'equipatge se'ns hagues pogut quedar aqui. Hem estat de sort!. Personal de l'aeroport s'encarrega d'enviar-nos l'equipatge cap el nostre últim avió.

A l'arribada, contractem un taxi especial que ens porta fins la ciutat. Busquem un hotel que tingui espai i ens deixi muntar demà les bicicletes i els carrets. El trobem i pensem que seguim tenint sort!!. Ara si, toca una cervesa!!..

Sortida

És el matí i ja sembla que ho tenim tot a punt. Això vol dir, que tenim tancats tots els bultos. Tres per cadascu de nosaltres. Una caixa gran per la bicleta, una altra pel carret i la tercera per la bossa que ens venia amb el carret i que utilitzem per posar el nostre equipatge personal.

El pes que teniem permés per la companyia eran de 32 Kg de facturació per persona, més 10 kg en cabina. Això, ahir ja vam veure que no ho podiem complir. Varem negociar amb la companyia aerea i es va aconseguir que ens permetessin fins a 40 kgs. facturats per cap, sense tenir en compte els volums. Per tant, aquest matí, hem tingut que redistribuir de nou les caixes, per complir amb els requisists. Pes total del grup: 150 kg. 50Kg per cap.

A les 19:30 arribem a l'aeroport de Barcelona amb una furgoneta, juntament amb varis amics que ens han volgut acompanyar fins l'ultim moment. Una abraçada per ells!!.

Un cop a dins, facturem a banda les caixes i la sorpresa és: que ens acaban permeten facturar-ho tot. Després de patí tant amb els pesos!!.

Aerolineas Argentines comunica que el vol nº 1480 en direcció Buenos Aires, ja es pot embarcar. Doncs, només podem fer una cosa. Pujar i deixant-se portar!!!

Embalatge

Coincidint amb el cap de setmana de mes calor, hem treballat amb el desmuntatge de les bicicletes i dels carrets. De les bicicletes hem tret les dues rodes, els pedals, els manillars i els sillins. Es a dir, tot!!. Dels carrets; la roda i els eixos. Així, com desinflar totes les rodes per la normativa aèria existent. Un cop ben esmicolades, s’han protegit amb força plàstic i s’han acabat posant en caixes de cartró pròpies de bicicleta.

Las caixes no deixen de ser grans i el treball de l’embalatge consistent. Si aquest cop ens perden l’equipatge, no es tindríeu que assabentar per aquest bloc, sinó pel telenotícies!!!.

Ha estat una feina on hem pogut veure que algú de nosaltres ja destaca per la seva destresa mecànica i altres no tant...

Sort que les hem desmuntat i les muntarem tots a l’hora i plegats...

Fi dels entrenaments en bicicleta

Són pocs els dies que ens queden per marxar i moltes les ganes de trobant-se ja a Antofagasta per començar a pedalar. Avui hem donat per acabat els entrenaments en bicicleta que hem portat durant molts mesos, ja que demà haurem de començar a guardar i embalar les bicicletes, els carrets i la resta del material. No així, el gimnàs que també ha estat el complement imprescindible durant molt de temps i que encara podrem practicar algun dia més des d’avui fins divendres que ve.

Haurà estat un any intens, en la preparació física i en els últims mesos en l’organitzativa. Avui veiem el Montseny des de baix. Des del poble de Cànoves, que des de l’any passat es va convertir en el nostre principal camp d’entrenament amb la bicicleta.

Ens queden sis dies per deixar-ho tot a punt, per repassar tot el que podem necessitar i per sortir volant...

Introducció

Es tracta d’un recorregut en bicicleta de muntanya de gairebé 2000 km. en 30 dies, des d’Antofagasta (a la costa del Pacífic de Xile) fins la capital del Paraguai, Asunción, creuant el desert d’Atacama, la serralada dels Andes i l’altiplà del Chaco central.

El principal al·licient consisteix en travessar una gran quantitat d’ecosistemes diferents, com ara són el desert d’Atacama, considerat el més àrid del món, l’alta muntanya, com és travessar la serralada dels Andes a 4895 m. d’alçada pel pas Abra el Acay (el més alt del món en ruta) i també poder circular per l’immens altiplà sud-americà del Gran Chaco per la seva part central en territori argenti, entre els rius Pilcomayo i Bermejo.

Aquesta travessa es pot realitzar per diferents rutes. Nosaltres hem escollit una on els camins seran bàsicament tots de terra (“ripio” en expressió local). La part més complicada la tindrem al desert d’Atacama on haurem de fer, com a mínim, tres dies d’acampada i a on la navegació serà molt important degut a la gran confusió que ens provocarà veure molts possibles camins a seguir.

Presentació

Doncs sí, només falten 14 dies per marxar i ho celebrem estrenant aquest nou bloc.

Des d'aquí anireu rebent les noticies de la nostra travessa TRANSANDINA 2008.

Volem agrair-vos el vostre interès en accedir al nostre bloc, que procurarem tenir actualitzat dia a dia, encara que ja sabem que hi haurà moments que no podrem fer-ho.

També volem fer un agraïment especial als nostres patrocinadors que ens han ajudat a fer realitat aquest projecte. Sumcab, Rittal, Weidmüller, Ajuntament de Lliça d'Amunt i Ajuntament de Canoves i Samalus.