Etapa 1: Antofagasta - Baquedano

Amb molta concentració i un cop ben esmorzats, treiem les bicicletes al carrer i enganxem els carros. Molta expectació de la gent que transita per aquell moment pel carrer. Nosaltres semblem ja preparats per arrancar. Ens mirem tots i al crit de "guerra" -pit i collons- iniciem l'aventura. Ens esperen aproximadament 2000 km. per endavant!!!.

La sortida des d'Antofagasta ja és d'una pujada llarga i continua. A un bon ritme anem fent, davant les mirades atonites de camioners i conductors que ens van passant i creuant. Al cap de 15 km, podem respirar i posar les bicicletes rectes. A les boreres ens trobem moltes creus de persones mortes per accident de transit que anem deixant endarrera.

Ens aturem davant el "heladero del desierto". Un senyor que porta 21 anys venen gelats amb "cucurutxo" set dies a la setmana a tots els camioners i conductors que van i tornen de les mines. Són realment bons!!.

El paissatge és desertic i muntanyos on hi ha moltes mines que exploten basicament el coure. Passem per la linea del Tropic de Capricorni i arribem a Baquedano.

Són les 16:55 h. Han estat quasi 75 Kms. superan un desnivell de 1075 m. Hem cobert ja la primera etapa. Estem en bones condicions a excepció del Toni C. que alguns problemes d'ensetament en les cames ens fa pensar amb ell per l'endemà.

Baquedano es un poblet petit, miner i amb pocs serveis. No trobem lloc per dormir. Una senyora ens permet fer-ho a l'oficina de correus amb els nostres sacs de dormir. Es hora de descansar!!

FITXA TECNICA:
Kms etapa: 72,43
Kms acumulats: 72,43
Temps efectiu: 5h.13'
Velocitat mitja: 13,89 Km/h.

Antofagasta

Dia de descans i preparatius per començar a pedelar demà. Hem obert les caixes i hem muntat les bicicletes i els carrets. Tot ha arribat bé i en bon estat. Excepte una petita perdua d'oli que hem pogut observar a la caixa del Toni C. i que pot semblar que vingui de la suspensió. Aparentment sense importancia.

El temps es bo. Una mica d'aire fred, però amb sol. Per tant, ho hem aprofitat també per fer una visita per Antofagasta, pels seus carrers principals, places i port. Hem donat una volta pel mercat del peix i hem observat pelicans i lleons marins...

La diferencia horaria entre Catalunya i Xile és de sis hores menys en aqui. Per tant, hem vist el partit de "la roja" a les 14:45 hores per un canal argenti i amb una retransmissió quasi tant poc apassionada com els de "cuatro"!!. A l'acabar el partit, semblava que podriem sortir al carrer tranquils, quan tot just a 50 metres de l'hotel, uns crits i una bandera onejant des d'un balcó ens han fet aturar. Era la Casa d'Espanya. Des d'alli ens conviden a pujar-hi. Ara no. Però, unes hores més tard, els "Tonis" ho han fet siguent rebuts amb "honors" pel consul espanyol.

Demà, primera etapa!!.

Vols

Antofagasta!!. Segona ciutat més gran de Xile. Pensavem que no arribariem!!. Han estat 29 hores de vols i estades en aeroports!!. Un vol llarg de 13 hores ens ha portat des de Barcelona fins a Buenos Aires amb el convenciment d'haver volat amb una lamentable companyia. (cap pel.licula, res de musica... cap cervesa!!). Un cop en alla, la boira ens ha endarrerit sis hores l'enllaç cap a Santiago de Xile. I encara sort, ja que no estava confirmat el que puguessim sortir d'aqui avui.

Així, que hem tingut temps de coneixer a fons aquest aeroport, d'una de les capitals més importants del món. Trist aeroport que davant l'incredulitat nostra, ens confirmaven que no hi havia cap banc, ni restaurant i només algunes "confiterias" (petits punts de venda d'entrepans).

Un cop ens confirman la sortida i abans d'arribar a Santiago de Xile, podem gaudir d'unes vistes aerees fantastiques de la serralada dels Andes. Uff!!. Per qui al mig hem de passar en bicicleta??. Però, no volem deixar-nos intimidar!!.

Ens trobem a l'aeroport de Santiago i part del nostre equipatge aturat, esperant ser recollit per nosaltres. Ningu ens havia dit res!!. Haviem facturat fins Antofagasta!!. Però, ho mirem positivament. L'equipatge se'ns hagues pogut quedar aqui. Hem estat de sort!. Personal de l'aeroport s'encarrega d'enviar-nos l'equipatge cap el nostre últim avió.

A l'arribada, contractem un taxi especial que ens porta fins la ciutat. Busquem un hotel que tingui espai i ens deixi muntar demà les bicicletes i els carrets. El trobem i pensem que seguim tenint sort!!. Ara si, toca una cervesa!!..

Sortida

És el matí i ja sembla que ho tenim tot a punt. Això vol dir, que tenim tancats tots els bultos. Tres per cadascu de nosaltres. Una caixa gran per la bicleta, una altra pel carret i la tercera per la bossa que ens venia amb el carret i que utilitzem per posar el nostre equipatge personal.

El pes que teniem permés per la companyia eran de 32 Kg de facturació per persona, més 10 kg en cabina. Això, ahir ja vam veure que no ho podiem complir. Varem negociar amb la companyia aerea i es va aconseguir que ens permetessin fins a 40 kgs. facturats per cap, sense tenir en compte els volums. Per tant, aquest matí, hem tingut que redistribuir de nou les caixes, per complir amb els requisists. Pes total del grup: 150 kg. 50Kg per cap.

A les 19:30 arribem a l'aeroport de Barcelona amb una furgoneta, juntament amb varis amics que ens han volgut acompanyar fins l'ultim moment. Una abraçada per ells!!.

Un cop a dins, facturem a banda les caixes i la sorpresa és: que ens acaban permeten facturar-ho tot. Després de patí tant amb els pesos!!.

Aerolineas Argentines comunica que el vol nº 1480 en direcció Buenos Aires, ja es pot embarcar. Doncs, només podem fer una cosa. Pujar i deixant-se portar!!!

Embalatge

Coincidint amb el cap de setmana de mes calor, hem treballat amb el desmuntatge de les bicicletes i dels carrets. De les bicicletes hem tret les dues rodes, els pedals, els manillars i els sillins. Es a dir, tot!!. Dels carrets; la roda i els eixos. Així, com desinflar totes les rodes per la normativa aèria existent. Un cop ben esmicolades, s’han protegit amb força plàstic i s’han acabat posant en caixes de cartró pròpies de bicicleta.

Las caixes no deixen de ser grans i el treball de l’embalatge consistent. Si aquest cop ens perden l’equipatge, no es tindríeu que assabentar per aquest bloc, sinó pel telenotícies!!!.

Ha estat una feina on hem pogut veure que algú de nosaltres ja destaca per la seva destresa mecànica i altres no tant...

Sort que les hem desmuntat i les muntarem tots a l’hora i plegats...

Fi dels entrenaments en bicicleta

Són pocs els dies que ens queden per marxar i moltes les ganes de trobant-se ja a Antofagasta per començar a pedalar. Avui hem donat per acabat els entrenaments en bicicleta que hem portat durant molts mesos, ja que demà haurem de començar a guardar i embalar les bicicletes, els carrets i la resta del material. No així, el gimnàs que també ha estat el complement imprescindible durant molt de temps i que encara podrem practicar algun dia més des d’avui fins divendres que ve.

Haurà estat un any intens, en la preparació física i en els últims mesos en l’organitzativa. Avui veiem el Montseny des de baix. Des del poble de Cànoves, que des de l’any passat es va convertir en el nostre principal camp d’entrenament amb la bicicleta.

Ens queden sis dies per deixar-ho tot a punt, per repassar tot el que podem necessitar i per sortir volant...

Introducció

Es tracta d’un recorregut en bicicleta de muntanya de gairebé 2000 km. en 30 dies, des d’Antofagasta (a la costa del Pacífic de Xile) fins la capital del Paraguai, Asunción, creuant el desert d’Atacama, la serralada dels Andes i l’altiplà del Chaco central.

El principal al·licient consisteix en travessar una gran quantitat d’ecosistemes diferents, com ara són el desert d’Atacama, considerat el més àrid del món, l’alta muntanya, com és travessar la serralada dels Andes a 4895 m. d’alçada pel pas Abra el Acay (el més alt del món en ruta) i també poder circular per l’immens altiplà sud-americà del Gran Chaco per la seva part central en territori argenti, entre els rius Pilcomayo i Bermejo.

Aquesta travessa es pot realitzar per diferents rutes. Nosaltres hem escollit una on els camins seran bàsicament tots de terra (“ripio” en expressió local). La part més complicada la tindrem al desert d’Atacama on haurem de fer, com a mínim, tres dies d’acampada i a on la navegació serà molt important degut a la gran confusió que ens provocarà veure molts possibles camins a seguir.

Presentació

Doncs sí, només falten 14 dies per marxar i ho celebrem estrenant aquest nou bloc.

Des d'aquí anireu rebent les noticies de la nostra travessa TRANSANDINA 2008.

Volem agrair-vos el vostre interès en accedir al nostre bloc, que procurarem tenir actualitzat dia a dia, encara que ja sabem que hi haurà moments que no podrem fer-ho.

També volem fer un agraïment especial als nostres patrocinadors que ens han ajudat a fer realitat aquest projecte. Sumcab, Rittal, Weidmüller, Ajuntament de Lliça d'Amunt i Ajuntament de Canoves i Samalus.