La nit sembla que ha esta molt freda. Només ho sabem per la quantitat de glas que hi ha per tots els racons de la mina. Pero, nosaltres hem dormit forc,a be. Soterrats de mantes, no hem passat més fred que dies anteriors. Tot i aixi, sembla que ha glasat i molt. Quan sortim veiem grans blocs de gel i neu que ja haviem pogut trepitjar el dia anterior.
Un cop esmorzats, continuem amb la pista de ripio tots tres en direcció al pas Sico (4.060 m.). Es el pas fronterer entre Xile i Argentina. Per tant, era un dia important per nosaltres. Un punt emblematic que teniem que superar. I aixi ho hem fet!!. Hem deixat Xile. I Argentina ens ha donat la benvinguda. Per tant, és el moment de destacar i agrair l'efecte i admiració que ha mostrat tota la genta xilena que hem conegut al nostre pas. Tots ells, ens han mostrat la seva gran admiració pel que estavem fent. Aixi, que no podem fer un altre cosa que tenir-li's per sempre un gran record d'ells.
El trajecte ha transcorregut com el dia anterior a gran alc,ada. Amb fred, neu i vent. Hem pedelat durant tot el dia, sense baixar dels 4.000 m. excepte a l'arribar al poble de Catúa. Superant l'alc,ada maxima. (4.571 m.). D'aquesta forma, hem aconseguit arribar a l'objecitu final d'avui que era arribar al petit poble de Catúa. (Primer poble argenti on durmirem.).
El paissatge ens ha impactat per la seva espectacularitat com ahir. Fins arribar a la frontera hem seguit veient vicunyes i moltes llames. A partir d'aqui, sabiem que ens quedaven quinze kilometres tambe de ripio fins arribar a Catúa que ha estat molt pitjor que el que haviem passat per Xile. Molta sorra i dificil d'avanc,ar. Se'ns ha fet etern!!!.
Ha estat una jornada d'alta muntanya. Una etapa andina de comenc,ament a final. Calculem que ens queden dues més d'alt nivell i dues més de descens. L'alc,ada la notem quan volem fer un esforc més del compte. Per tant, es important mantenint-se com ara i ser prudents, ja que fins avui no tenim problemes ni de salut ni tecnics amb les bicicletes.
Catúa es un poble indigena de 46 habitants. Un dels de més alc,ada d'Argentina. (3.981 m). Quan hem arribat hem preguntat on podiem dormir. La senyora del Policia que ens podia resoldre el problema es trobava a Misa. Aixi, que hem anat a misa!!!!. Una misa dirigida per una monja que fins i tot, interpretant de forma molt "sugeneris" les seves ordenances donava de combregar. A l'acabar, la senyora del policia ens ha acomodat en un "hospedaje" on mestres, visitants... l'ocupen quan ho necessiten. Un altre senyor al sortir de misa i practicant allo que minuts abans debia escoltar, s'ofert ha donant-se de sopar. Aixi, que en la mateixa habitació, hem sopat i hem dormit. Esperant una nova dura jornada per dema.
Un cop esmorzats, continuem amb la pista de ripio tots tres en direcció al pas Sico (4.060 m.). Es el pas fronterer entre Xile i Argentina. Per tant, era un dia important per nosaltres. Un punt emblematic que teniem que superar. I aixi ho hem fet!!. Hem deixat Xile. I Argentina ens ha donat la benvinguda. Per tant, és el moment de destacar i agrair l'efecte i admiració que ha mostrat tota la genta xilena que hem conegut al nostre pas. Tots ells, ens han mostrat la seva gran admiració pel que estavem fent. Aixi, que no podem fer un altre cosa que tenir-li's per sempre un gran record d'ells.
El trajecte ha transcorregut com el dia anterior a gran alc,ada. Amb fred, neu i vent. Hem pedelat durant tot el dia, sense baixar dels 4.000 m. excepte a l'arribar al poble de Catúa. Superant l'alc,ada maxima. (4.571 m.). D'aquesta forma, hem aconseguit arribar a l'objecitu final d'avui que era arribar al petit poble de Catúa. (Primer poble argenti on durmirem.).
El paissatge ens ha impactat per la seva espectacularitat com ahir. Fins arribar a la frontera hem seguit veient vicunyes i moltes llames. A partir d'aqui, sabiem que ens quedaven quinze kilometres tambe de ripio fins arribar a Catúa que ha estat molt pitjor que el que haviem passat per Xile. Molta sorra i dificil d'avanc,ar. Se'ns ha fet etern!!!.
Ha estat una jornada d'alta muntanya. Una etapa andina de comenc,ament a final. Calculem que ens queden dues més d'alt nivell i dues més de descens. L'alc,ada la notem quan volem fer un esforc més del compte. Per tant, es important mantenint-se com ara i ser prudents, ja que fins avui no tenim problemes ni de salut ni tecnics amb les bicicletes.
Catúa es un poble indigena de 46 habitants. Un dels de més alc,ada d'Argentina. (3.981 m). Quan hem arribat hem preguntat on podiem dormir. La senyora del Policia que ens podia resoldre el problema es trobava a Misa. Aixi, que hem anat a misa!!!!. Una misa dirigida per una monja que fins i tot, interpretant de forma molt "sugeneris" les seves ordenances donava de combregar. A l'acabar, la senyora del policia ens ha acomodat en un "hospedaje" on mestres, visitants... l'ocupen quan ho necessiten. Un altre senyor al sortir de misa i practicant allo que minuts abans debia escoltar, s'ofert ha donant-se de sopar. Aixi, que en la mateixa habitació, hem sopat i hem dormit. Esperant una nova dura jornada per dema.
FITXA TECNICA:
Kms.etapa: 58,25
Kms acumulats: 605,98
Temps efectiu: 05:23 h.
Velocitat mitja: 10,80 km/h
Alc,ada maxima: 4.571 m
Alc,ada Catua: 3.981 m
Terreny: Ripio
Kms.etapa: 58,25
Kms acumulats: 605,98
Temps efectiu: 05:23 h.
Velocitat mitja: 10,80 km/h
Alc,ada maxima: 4.571 m
Alc,ada Catua: 3.981 m
Terreny: Ripio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada