dimecres, 16 de juliol del 2008

Etapa 14: Sta.Rosa de Tastil - Salta


Sortim tots tres despres que el Sr.Lucho ens hagues preparat el "barrenyo" de cafe del que ja estem acostumats a prendre per aqui. Com que necessitem alguna cosa més, li agraim el cafe, peró ens anem al bar a completar l'esmorzar. (Hi ha 4 families pero tambée hi ha un bar!!!). Aixo, s'explica per la quantitat de gent que cada dia arriba al poble procedent de molts punts del nord d'Argentina, perque un "curandero" o "visionari" o "escura-butxaques"pregui davant no se quin sant pels problemes d'aquesta pobre gent i els hi tregui alguns diners.

Nosaltres, sortim amb la moral alta. Els Andes estan superats. Coneixedors que l'etapa d'avui sera tota en pla i de baixada. Així, que ens deixem caure i contemplem el fantastic paissatge, que es continuació del d'ahir. Molts "cardones", rius i "quebrades" (una vall on trancorreix un riu i passa la carretera). Passem la quebrada del Toro. Espectacular!!. Entre moltes coses que ens crida l'atenció és un cementiri per la seva ubicació o el seu entorn al mig de la quebrada. Amb tombes molt antigues i altres de mes actuals. On es dipositen flors ,creus i algun objecte personal del difunt.

Mentre estavem aturats en aquest cementiri, una parella de belges, de Bruseles, que conduien un cotxe, s'aturen. Ens diuen que ells tambe són ciclistes, pero que avui s'havien agafat un dia de descans i havien llogat un cotxe per visitar els voltants de Salta. Portaven 8 mesos recorrent des del sud, Xile i Argentina!!!!! 8 mesos!!. Varem discutir sobre tots els detalls de la bicicleta i els seus complements, així com sobre la marca dels carros que portavem nosaltres i ells. En definitiva, varem acabar fent-se fotos i pensant que NO som els unics boixos!!!. Com que nosaltres avui teniem que arribar a Salta i no tenim tants dies, continuem el nostre recorregut fins arribar a Salta.

L'entrada a Salta es d'una gran ciutat. Una avinguda que no s'acabava mai. Carrils, semafors i molts cotxes. Estavem amb una ciutat que des del primer dia a Antofagasta (Xile) no n'haviem conegut cap. Ens dirigim al centre, buscant un hotel. Avui voliem dormir bé. Menjar bé. Passejar amb tranquilitat. Veure l'ambient de nit. I aixi ho hem fet!!!. A l'arribar ha estat el més semblant del que venim fent durant tot l'any a casa.

Ha estat l'etapa més llarga. Més de cent kilometres. Pero els hem fet bé. Els ANDES S'HAN ACABAT!!!. Han estat durs, pero no inaccessibles. Tota la nostra forma fisica, l'hem tingut que posar a provar durant aquests dies. El resultat ha estat positiu. Amb ells hem acabat el segon bloc del viatge. Hem atravessat el desert de l'Atacama i hem superat els Andes. Ara nomes ens queda la tercera part de la travessa. El Chaco. Trigarem uns tres dies per arribar-hi, pero despres seran etapes llargues en kilometres i planes. Alla al final estara Asuncion (Paraguai). La nostra meta. Estem cansats pero animats. Cada cop la tenim més aprop!!!.

Dema i sense parar continuem pedelant. Seran més kilometres. Pero, aixo, ja sera dema.

FITXA TECNICA:
Kms etapa: 105
Kms acumulats: 883,67
Temps efectiu: 04:26 hores
Velocitat mitja: 23,6 km/h.
Alc,ada actual: 1.168 m.
Terreny: 20% Ripio / 80% Asfalt

5 comentaris:

(v)onse ha dit...

mooool bones!
quin canvi això de la ciutat..
m'alegro que hagueu pogut acabar l'etapa tots tres junts!
això si, a acabar-lo tots tres també!
1petó

molts ànims i a disfrutar, que això ja s'acaba!

Anònim ha dit...

Ja queda menys tius , penseu que després comenÇareu les vancances .

Per cert records del BRUCE ( no del teu gos Antonio ) de l'Springsteen.

Una abraçada.

Ferran , Maria , Pere.

Anònim ha dit...

anims, a dia d'avui deveu estar molt lluny d'aqui on heu press aquest "barrenyo" del sr.Lucho, siguent tot pla , segur que heu tirat millas.
pero bueno com que no hi han noticias mes recents......
us envio molts anims per que podeu acabar igual de "machotes" com veu començar.

Anònim ha dit...

Molt bé, campions!!! Sou uns cracks!!! Ja veieu Asunción. Haureu complert tots els objectius. Estic molt content de veure que tot va sobre rodes. Suposo que hores d'ara ja esteu aprop d'Asunción. Una abraçada molt forta i ànims que ja no queda res.
JULIO

Unknown ha dit...

bones Srs. ja vec que us esta quedant petita aquesta aventura!

Doncs apa nois una forta abraçada desde catalunya i ens veiem aviat

Sort i a tope

Manel