Etapa 25: Laguna Blanca - ASUNCIÓN (Paraguai)

Obrim els ulls ben aviat avui també. Encara que sigui una etapa de tramit, tenim que cobrir uns cinquanta kilometres fins a Clorinda. l'ultima ciutat argentina abans de passar la frontera. Després haurem de fer uns deu kilometres fins a l'aduana i quaranta dos més fins Asunción. Tampoc sabem el temps que podem perdre a l'aduana. Per tant, no podem dormint-se pel camí.

El dia és assoleiat i bo per anar en bicicleta. En alguns trams bufa el vent que com sempre emprenya molt. Però avui no sentim res. Cada kilometre és un de menys. Al migdia arribem a Clorinda. Estem suant molt i bebent molt i aqui ens aturem per menjar alguna cosa que sigui consistent. Veiem una graella de carn en un exterior d'un restaurant amb un aspecte fantastic i no ens ho pensem. Menjarem l'últim "asado" en terres argentines. I no ens ha decebut!!.

Sense deixar reposar gaire la panxa tornem agafar les bicicletes en direcció l'aduana. Però, a la poca estona de sortir hem tingut la sorpresa que una caravana de "motars" que venien per darrera ens aturen i de forma insistent ens conviden a la concentració de motos que a cinc cents metres es produia. En alla, ja hi eren molts més. Nosaltres dubtem pel temps, ja que ens falta molt per arribar a Asunción. Però, davant la seva insistencia cedim i acceptem. Era un grup numeros que s'havien replegat per esperant-se i portant-se davant els seus companys de la concentració. L'entrada ha estat espectacular. Gran quantitat de motos grans, de motoristes i acompanyants. A l'entrar i un cop s'adonen de la nostra presencia tots es posen a aplaudir-nos!!!. Uns ciclistes amb una trobada de motars!!!. Harley Davinson, Honda, Suzuki, Yamaha totes de gran cilindrada eran algunes de les motos que es podien veure. Tots amb vestimenta motera i celebran amb cervesa i menjar la seva primera trobada. Encara no haviem baixat de les bicicletes que els organitzadors ens venien a saludar i donant-se la benvinguda. També la resta de participans. Nosaltres alucinats!!!. Ens oferien de tot. Hem pres cervesa amb ells i com no, ens hem fet fotos. A tots ens agraden les motos, però en especial el Toni DB un "motar" convertit a cicliste aquests dies és el que més impactat ha quedat. Fins i tot havia una moto com la seva!!!. La imatge més curiosa ha estat nosaltres admiran les seves motos grans, relluents i ben guarnides i ells observen en grup les nostres bicicletes, carros i interesant-se pels complements com el GPS i els mecanismes de les bicis i carros. Alguns d'ells són d'Asunción i quedem amb algun d'ells per veuren's en alla quan arribem. Ens acomiadem i amb els mateixos aplaudiments hem sortit del recinte.

Arribem a l'aduana i sense problemes i força rapids sortim amb el segell d'entrada al Paraguai. Ja haviem passat la frontera i nomes ens queden els ultims quaranta kilometres. Aquests kilometres els hem fet molt rapits. Tots hem anat tirant fort. Els nervis de l'arribada ens generava energia a tot el cos. A les cames més. El motars ja havien sortit de la concentració i anaven pujant. Ens passaven i tots ells ens saludaven i ens animaven. Avui no feia falta!!!. Aquests kilometres la bicicleta anava sola!!!. Seguim pedelant fort fins arribar al pont del riu Paraguai. Un pont llarg de més d'un kilometre i mig i que es troba tot just a l'entrada d'Asunción. L'Andreu s'atura pel vertigen que li provoca. Amb l'ajuda d'una pick-up el passa i després d'un temps perdut reprenem el camí.

Estem a les rodalies d'Asunción, s'esta fent de nit. Cada cop sembla que anem més rapids. Comencem a veure retols de les diferents zones d'Asunción. Això començá a ser Asunción!!!. Seguim pedelant rapid. Trobem el primer retol que anuncia el Centre de la ciutat. A tots s'ens fa un nus a la gola. Es de nit ja. Tot i així, anem molt rapids. Només ens aturen els semafors!!!. Continuem en direcció al centre. Sembla que no arribem mai. El punt i final serà la plaça de la Independencia. Tirem i tirem. El centre sembla que esta lluny. Però, nosaltres no ens aturem. Passem per carrers i algunes places. Preguntem a uns policies per la Plaça de la Independencia i ens diuen: "esta a su espalda". Ens girem i fem els ultims metres fins el monument a Juan de Salazar y Espinoza (el seu fundador). HEM ARRIBAT!!. Baixem de les bicis. Emocionats ens abracem i saltem i saltem i seguim saltan... Uns nens ens imiten amb els crits i amb els gestos... Ells no sabien que acabavem amb exit un viatge que el seu projecte havia començat quasi un any abans. De un repte personal que tots tres haviem adquirit. Que haviem fet 2.000 kms!!! en 25 etapes des d'Antofagasta al pacific de Xile, creuant el desert d'Atacama, superant els Andes i atravessant tot el Chaco central fins arribar a Asunción. Moltissimes hores a sobre de la bicicleta. Patint i gaudint d'aquest viatge que ha estat impressionant, unic, dur i emotiu i que recordarem tots tres de per vida.

VOLEM AGRAIR DE TOT COR, A TOTES LES PERSONES, AMICS I FAMILIARS, ELS COMENTARIS REBUTS. HAN ESTAT MÉS DE CENT!!. AMB ELLS HEM TINGUT UNA AJUDA MORAL MOLT GRAN QUE EN MOLTES OCASIONS NECESSITAVEM. EL VOSTRE SEGUIMENT HA ESTAT UNA MOTIVACIÓ EXTRA PERQUE DIA A DIA ANESSIM AVANÇANT. A TOTS VOSALTRES UNA ABRAÇADA MOLT FORTA.

FITXA TECNICA:

Kms etapa: 109,10

Kms acumulats: 1.964, 35

Temps efectiu: 05:55

Velocitat mitja: 18:44 km/h.

Terreny: Asfalt