Ens llevem amb la sensació d'estar forts fisica i mentalment. Aquests dos dies de descans ens han anat molt bé. Ho tenim tot apunt. Pero, ens falta acomiadant-se d'algunes persones que hem conegut aquests dies a San Pedro i sobretot per part del Toni C. que s'hi ha passat més dies.
Amb l'expectació habitual que generem per alla on passem, San Pedro no ha estat tampoc una excepció. Així, que també hem anat atraient tota l'atenció de la gent del poble mentre sortiem d'ell. En aquests moments, només ens poden identificar per una unica senyera que ens queda en el carro del Toni C. Les altres dues es troben en algun punt del desert de l'Atacama. En qualsevol cas, més es va perdre l'any 1714!!.
Aixi, que amb la satisfacció i confianc,a que ens ha donat l'haver atravessat amb exit el desert de l'Atacama, hem reempres tots tres la ruta que ens ha portat al punt de sortida dels Andes. Socaire.
Una etapa llarga que ha transcorregut per asfalt, la qual cosa és important, ja que et facilita molt més l'esforc que tens que fer al pedelar amb un carro de 40 kgs, que no pas altres superficies. Des de la primera etapa no haviem tingut asfalt.
L'etapa ha estat llarga i planera a excepció dels ultims 15 kilometres que han estat de pujada constant. En aquests ultims kilometres ens agafat la nit, el fred i l'alc,ada per primera vegada l'hem comenc,at a notar tots. Una etapa que tenia que resultar facil, ha acabat molt pesada i complicada.
A l'arribar, un senyor que baixava del bus que el portava de la mina on treballava, ens ha ofert casa seva per dormir i sopar. Ho hem acceptat i que de bé hem sopat i hem dormit!!. Dema comenc,a de veritat els Andes, les pistes de ripio, les grans alcades...
FITXA TECNICA:
Kms etapa: 89,50
Kms acumulats: 454,46
Temps efectiu: 7:19 hores
Velocitat mitja: 12,20 km/h.
Terreny: Asfalt
Alc,ada a Socaire: 3.260 m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada